diumenge, 21 de setembre de 2014

Remuntada d'orgull


Alegria de Mussachio després de l'empat.
El Vila-real de les dues cares podríem anomenar hui el partit del Madrigal. Un Vila-real que eixia excessivament relaxat contra un Rayo que venia a la recerca dels tres punts sense especular. Amb un pressing i una defensa molt avançada, els de Vallecas, es menjaven als del Madrigal, malgrat tot, el Vila-real havia tingut alguna aproximació perillosa, però semblava que els que jugaven a casa eren els forasters al portar en tot moment el pes del partit i mantindre més la possessió de la pilota. Fins que al minut 21, un centre de Tito des de la banda dreta el remata Kakuta davant de la passivitat de la defensa grogueta. 

Pareixia que les cames pesaven o simplement que els jugadors encara estaven en Mönchengladbach, els minuts corrien i en lloc de reacció el Rayo marcava el segon al minut 28. El gol l'aconseguia Alberto Bueno, després d'un rebuig d'Asenjo amb remat primer de Babtistao, aprofitant una volta més un centre per la dreta, fruit d'un contra colp provocat per una pèrdua de pilota al mig del camp. 
 
Tres quarts d'entrada hui al camp del Madrigal.
Els pitjors pensaments passaven pel cap dels aficionats, ja que, el Vila-real no donava símptomes de millora. Però a partir del minut 30 el Vila-real comença a canviar i a aproximar-se a la porteria del Rayo, fins que, al minut 32, Espinosa aprofitava el rebuig del porter a tir de Cheryshev i aconseguia l'u a dos. A punt estigué Uche d'aconseguir l'empat quan després d'un barret sobre el porter Rayista estavellava el baló al pal. L'equip creixia i l'afició també al seu costat. Tot era possible però el Rayo dormia el partit i el descans arribava.


La segona part començava amb les mateixes sensacions del començament, amb un Rayo dominador i un Vila-real que no podia. Però a poc a poc els grocs començaven a estirar línies i a inquietar la porteria dels madrilenys. Ni Uche ni Cheryshev eren capaços de foradar la porteria fins que Mussachio fruit d'un córner trencava el “gafe” i aconseguia l'empat. A partir d'eixe moment jugadors que pareixien morts com Cani, ressorgien i les incorporacions de Jonathan Dos Santos i Vietto revolucionaven l'equip, Cheryshev tornava al mig del camp i semblava que es trobava més solt. Els dos gols restants els aconseguia Vietto amb la col·laboració de Dos Santos i Cheryshev. El primer als 74 minuts i el segon al minut 87. El Madrigal era una festa i l'afició celebrava amb molta alegria la victòria. Podem dir que els dos gols han sigut molt semblants i que la connexió entre estos tres homes ha sigut magnífica. 


El Vila-real respirava tranquil i l'afició eixia eufòrica del Madrigal. Menció especial al gran partit d'Uche i els grans minuts de Jonathan Dos Santos on s'ha vist la gran visió de joc que té i com s'entén de bé amb Cheryshev.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada