diumenge, 23 de març de 2014

Sense ànima




Molt dolenta la imatge del Vila-real donada a l'estadi de Mestalla. Un equip sense ànima ha deambulat durant els 90 minuts i en cap moment s'ha vist que podien arribar i crear problemes seriosos al València. Un partit que començava amb una defensa tocada, un Dorado forçat a jugar malgrat que no estava al cent per cent, un Jaume que ha ocupat una demarcació a la qual no està gens acostumada. Però, tot i que la defensa no ha estat al seu millor nivell, el mig del camp tampoc ha funcionat, començant per Bruno, i li ha faltat eixe plus per anticipar-se i per desplegar un joc més fluït. L'equip no està bé, això és evident, el to físic no sembla els desitjat per afrontar un partit en condicions en estos moments i si damunt tens un equip davant que, sense ser gran cosa, li posa més ganes i sembla que té més gasolina, està clar que és molt difícil guanyar. Crec que és el pitjor enfrontament València – Vila-real que es recorda pel baix nivell futbolístic que ens han oferit els dos equips.


El partit ha començat amb un València amb arribades més perilloses, sobretot per la dreta, on Jaume Costa ha patit durant molts minuts. Poc després, el Vila-real ha anat equilibrant el partit però sense mossegar i donant una imatge de poca convicció amb la victòria i quan el partit pareixia més controlat ha arribat el primer gol, fruit d'una pilotada i d'un mal rebuig on s'ha vist clarament quin equip estava més ficat en el partit amb una gran falta d'intensitat del Vila-real. Al darrer minut de la primera part ha arribat el segon amb una sèrie de rebutjos i rebots on, una altra vegada, la defensa grogueta s'ha mostrat poc contundent.


L'esperada reacció en la segona part no ha vingut i ha sigut desebedora. Des de la banqueta, Marcelino, pareix que no tenia gens clar com arreglar la cosa i ha tardat a incorporar futbolistes. És possible que un jugador tècnic, com Trigueros, li haguera pogut donar un altre aire i més idees al mig del camp però Marcelino no ho ha vist així i ha preferit mantindre a Pina. Un Pina que no ha estat hui a un bon nivell i ha aportat més bé poc. El gol del Vila-real arribaria faltant 10 minuts, fruit d'un regal del jugador valencianista Joao Pereira però, la veritat, que en lloc de valdre per a motivar més als nostres ha valgut més per maquillar un poc el desastrós partit de hui.


No hi ha res perdut i estem a 6 punts de la huitena plaça però el Vila-real ha de canviar el xip i recuperar com més aviat millor el joc i la intensitat que ens feia somiar fa 5 o 6 partits. Això vol dir, recuperar la millor forma dels jugadors clau, tan física com potser anímica.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada