En acabar el partit
d'ahir contra el Reial Madrid, Marcelino es trobava decebut amb
l'equip i mostrant la seua disconformitat amb el nivell d'intensitat
que va oferir el Vila-real. Mentres els mitjans nacionals valoraven
com a combatiu el joc del Vila-real i la majoria de mitjans locals
parlaven de derrota digna i que s'havia plantat cara, el carismàtic
Marcelino deia que havien sigut excessivament contemplatius i molt
poc intensos en defensa a més de molt previsibles en atac. Criticava
més el segon gol que el primer al·legant que el primer és una
errada individual que pot succeir, però el segon havien sigut molt
ingenus i tous.
Crec que no li falta raó al bo de Marcelino, ahir
pense que, inclús fent un partit prou digne com el que van fer i
tenint possibilitats d'empatar en algunes fases del partit, em va fer
la sensació que haguérem pogut fer una miqueta més per intentar
arrancar algun punt , o inclús guanyar, contra un equip que es
notava un poc tocat i semblava mesurar forces després del seu darrer partit
enfront de l'Atlètic de Madrid on va jugar a una intensitat molt
alta. Marcelino sap com ha de motivar a l'equip per a intentar ser
més competitius i arribar al més dalt possible i la millor manera
és ser exigent amb els jugadors, siga qui siga el rival.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada