El Vila-real va ensopegar
contra el Sevilla en un partit dur i complicat com ja es preveia
contra un dels favorits per a ocupar els llocs que donen dret a jugar
competició europea. El guió del partit pareixia escrit contra un
equip i una manera d'entendre este joc molt habitual per part del conjunt andalús,
és a dir, replegats, interrupcions, pèrdues deliberades de temps,
etc. Si a tot açò li sumem l'aparent complicitat de l'àrbitre amb
esta manera de jugar, o millor dit, de no jugar; doncs les coses es
compliquen encara més.
El Sevilla va eixir
esperant al Vila-real amb una defensa molt rocosa i va aprofitar una
falta des del mig del camp, on el jugador Cala va rematar totalment
sol un gol quasi impossible pel poc angle que tenia. L'errada era
clara i es demostra que no pots perdre mai la concentració ni cedir
un metre. També és veritat que tot i que el Vila-real està prou
espés els darrers partits, tant en atac com en defensa, la sort
també està en contra. El segon també va ser fruit d'un dolent
rebuig de Musacchio ,ocasionat també per una defensa descol.locada,
que donava un premi excessiu a un equip molt gasiu.
Es pot dir que el
Vila-real està passant pels pitjors moments de la temporada, tota eixa solidesa defensiva que rendibilitzava amb efectivitat dalt sembla que s'ha perdut, però
encara queda molt i l'equip està molt ben situat encara en la taula
de classificació. Els equips cridats a estar dalt com el Sevilla i
la Real Societat han reaccionat com no podia ser d'una altra manera,
ja que per potencial està clar que havien d'estar ahí. Confiem que
esta baixada de nivell del Vila-real siga transitòria i que prompte
vorem una altra vegada guanyar partits a l'equip groguet.
Pel que fa a Marcelino us
deixe les seues declaracions en roda de premsa on se li veu un
semblant prou indignat amb les decisions arbitrals i el joc del seu
equip.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada