Excel·lent primera volta

El Vila-real acaba la primera volta d'una manera espectacular sumant 35 punts, 1 més que la temporada passada i quatre menys que la, fins ara, millor primera volta de tota la història, la 2010/11, equip entrenat aquella temporada per Garrido i que va suposar al final una classificació per Champions League. Ahir el conjunt de Marcelino va arrodonir una gran setmana que va començar amb l'eliminació de la Reial Societat i la classificació a quarts de final amb la il·lusió d'una possible semifinal ben a prop. Però cal parlar i felicitar a l'actual Vila-real que amb un joc combatiu està fent oblidar aquelles èpoques glorioses i tornant a il·lusionar a l'afició. Marcelino des que va arribar li ha imprés caràcter a l'equip i es veu un grup convençut de les seues possibilitats i, sense renunciar a res, sap perfectament que cal guanyar-se els punts a base de correr per cada pilota. El Vila-real juga com un equip i més enllà de les individualitats cada jugador aporta i suma. A part de la qualitat de Bruno o Cheryshev volia mencionar a Moi Gómez. La seua progressió està sent espectacular i de ser un jugador prou intermitent en temporades anteriors, ara per ara, està a un gran nivell. A mi em fa recordar a Cazorla i té tota la pinta, sense entrar en comparacions, que va per a crack i dels bons. Una altra menció és la de Mario, el seu rendiment i regularitat és senzillament espectacular i fa que ara mateix siga u dels millors laterals drets de la lliga. Podríem parlar d'altres jugadors però crec que este Vila-real és fonamentalment el conjunt. No sabem com acabarà la lliga i si jugarem alguna final, tan desitjada per tots, però el futbol més enllà d'un espectacle és il·lusió i en estos moments, a més de gaudir del joc d'un equip que vol arribar dalt, estem il·lusionats. Cal gaudir del moment.