A ESBORRAR EL PASSAT I ENDAVANT !

Acabem l'any  2012 i, futbolísticament parlant, pel que fa al Villarreal ha sigut el pitjor dels darrers 15 o 20 anys. Vam començar l'any amb nou entrenador, Molina, que agafava a l'equip després d'un partit de copa on l'equip groguet va donar una imatge molt lamentable i, en conseqüència, va ser eliminat i Garrido cesat, amb Molina semblava que l'equip agafava impuls però, prompte, va anar perdent gas i finalment es va buscar un entrenador amb molta experiència com Lotina que havia alternat exits amb descensos de categoria als equips que havia entrenat.  El que es buscava era desesperadament salvar a l'equip com fóra, encara que fóra renunciant al futbol de possessió i atac, es a dir, al futbol que, encara que no isca, sempre intenta practicar el Villarreal, i per això van buscar un entrenador que a força de fer un futbol pràctic puguera salvar els mobles, ja que l'altre futbol que havien intentat practicar els altres entrenadors no donava resultat, es tractava d'aconseguir resultats i per això es va buscar un entrenador que puguera amarrar els marcadors i que puguera administrar les avantatges. Ràpidament anaven eixint candidats per les xarxes socials i mitjans de comunicació, Schuster, Aragonés, etc; però crec que van buscar un tècnic que es puguera arribar económicament. Finalment, com si el final d'una pel.lícula de terror estiguera escrit ja, es va arribar a l'últim partit contra l'Atletico de Madrid i no es va poder fer res per a canviar-lo.

Moltes coses van passar durant el trajecte de les darreres jornades, el mal joc del Villarreal unit, també, a la continuada pèrdua de punts en els darrers minuts per culpa de la falta de concentració i intensitat en moments claus, les possibles i continuades compres de partits del Saragossa, partits estranys com, per exemple, el nul interés de l'Espanyol en guanyar-li al Sporting, l'escandalós pacte sobre el temps del Rayo i del Granada, el gran interés de guanyar-nos com el del València i Atletico de Madrid, en definitiva, un cúmul de sircumstàncies feia vore que tot estava en contra nostra i que teníem que baixar.

Es va començar la temporada i després de meditar molt la decisió, amb nou tècnic, el triat va ser Manolo Preciado, l'acord era total i es presentava al dia següent, però, com si la tràgica novel.la no vulguera acabar-se, ens despertàvem tots amb la increïble i tràgica notícia de que Preciado havia mort, el cor del bo de Manolo havia dit prou. Ja, amb poc de temps per buscar nou tècnic, al cap d'uns dies es va apostar per Velázquez, molts el veien, i ara el veuen més, com una dolenta decisió, però l'aposta estava feta i calia seguir, poc a poc van anant arribant els reforços que s'unien al de Javi Venta, es van fer els descarts i es va començar la lliga. Malgrat no fer un futbol molt brillant, s'anavent sumant punts i situant-se durant diverses jornades segon classificat. Després ja ho havem vist, el bon joc no acaba d'aparéixer, es juga bé a estones, l'equip no agafa una bona línia regular i perd molts punts per no saber tancar els partits. Els dubtes arriben i la paciència de l'aficionat sembla acabar-se, mentres que la del president sembla que no, almenys de moment, tot i que al final del partit contra el Numància semblava que no anava a aguantar molt.

Arribem a la fi d'un dolent any, un any per a oblidar per al Villarreal. Hi ha dues maneres de vore el got, mig ple o mig buit. És moment de recolzar a l'equip i reaccionar, queda molta lliga i com les estadístiques no solen enganyar-se, veient les darreres temporades, els equips que ocupen places d'ascens directe a estes dates del campionat no solen pujar, per tant, podem estar esperançats.

Tingueu un bon any.