dimarts, 10 de febrer de 2015

Vila-real - Barça: Aquells quarts de final d'aquell mític equip

El Vila-real i el Barcelona es van vore les cares per última vegada en Copa del Rei la temporada 2007-08. Eren uns quarts de final i el primer partit es va disputar un 24 de gener amb un Vila-real en aquell moment tercer a la lliga i un Barça segon. Va ser aquell Vila-real de Manuel Pellegrini i dels Diego López, Cazorla, Bruno, Rossi, Senna, Nihat, Pirès i altres grans futbolistes que completaven aquell fenomenal planter que va quedar subcampió de lliga. En el Barça brillaven homes com Henry, Deco, Xavi, Iniesta i un Messi molt jove. També formava part d'aquell Barça un també molt jove Giovani dos Santos que va jugar de titular, entrenats tots per Frank Rijkaard. L'anada, com deia, es va jugar al Madrigal i el partit va quedar amb el resultat d'empat a zero. El respecte que es tenien els dos equips va fer que prengueren moltes precaucions per no rebre cap gol. Pellegrini es va reservar a Cani per al partit de lliga següent, que travessava un d'eixos bons moments de joc que de tant en tant l'aragonés ens donava cada temporada.
Una alineació del Vila-real de la temporada 07-08
El Vila-real va eixir uns primers minuts amb ganes de buscar la porteria forastera però a poc a poc va anar perdent intensitat a l'hora d'atacar i es va concentrar més en tasques defensives, així i tot, Nihat va tindre una gran oportunitat de perforar la porteria de Valdés empalmant un xut d'una passada de Josico però que el porter de l'equip català va traure fent una bona parada. El Barça no va oferir pràcticament gens de joc ofensiu, prenent precaucions i acumulant molta gent al mig del camp. Només a la segona part amb l'eixida de Messi el Vila-real es va replegar amb intensitat i Diego López es va haver de lluir dues vegades. Al final del partit cap dels dos equips donaven el resultat com a roí i el Vila-real era conscient que no rebre cap gol a casa li deixava bastants opcions si aconseguia marcar al Camp Nou.
Diego López va ser clau aquella gran temporada.
El partit de volta, una setmana després, va ser de domini blau i grana i el Vila-real no va poder practicar el seu millor futbol, ja que, no va poder llevar-li la pilota al Barça i precisament, aquell Vila-real de Don Manuel era més d'un futbol de possessió que el d'ara. Tot i això els grocs es van defendre, molt ben situats en el camp i el gol només va vindre fruit d'un escandalós fora de joc d'Henry rematant de cap la treta d'una falta de Deco. Així es va acabar aquella copa per al Vila-real i el somni d'arribar més lluny.
Ara tenim una vegada més la possibilitat d'eliminar a tot un Barça. Va ser, evidentment, molt difícil i més encara pel bon moment de joc del Barcelona però la història del futbol està escrita i s'escriu amb gestes que semblen impossibles i... Per què no ara?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada