dilluns, 28 d’abril de 2014

El submarí s'afona víctima de les seues errades



Un Vila-real combatiu no va poder sumar cap punt contra un Barça tocat. El Vila-real va ser víctima de, en part de les seues errades i en part de la mala sort, ja que, dos dels gols del Barcelona van ser en pròpia porta. Els grocs van saltar al terreny de joc amb la intenció de tancar tots els espais a l'equip blaugrana i eixir amb ràpids contra colps, i la idea no va anar del tot malament mentres les forces aguantaven. Marcelino va eixir amb un sistema, diria jo, entre quasi inèdit i estrany. Un 4-4-2 amb 3 mig centres i Cani més alliberat jugant un poc més d'enllaç entre el mig i la davantera i ocupant en diverses ocasions la posició d'interior en el joc d'atac, també Trigueros tenia més mobilitat. Una manera de jugar on els laterals estaven obligats a incorporar-se més vegades a l'atac. Sobre el paper era molt bonic però a l'equip li costava molt eixir. Van vindre les lesions de Perbet i Pina i els canvis, obligats, li van vindre bé i tot al Vila-real. Aquino i Pereira li van donar més mobilitat i rapidesa al joc ofensiu, van començar a arribar a la porteria de Pinto amb més perill. Van perdre el referent dalt però van guanyar en profunditat i, amb espais, van aconseguir el primer gol acabant-se la primera part. El Madrigal era una festa i tots somiaven amb la victòria després de vore la milloria i uns minuts que ens recordava al millor Vila-real.
Ambient de gal·la al Madrigal amb una afició volcada.

La segona part va començar bé, amb un Vila-real mentalitzat, marcant el segon prompte i mostrant-se intens. Els minuts anaven passant i el Vila-real renunciava a la pilota i es dedicava només a defendre, també amb un Barça desesperat buscant el gol. Van vindre les bones intervencions d'Asenjo i després els gols en pròpia porta. Res n'hi havia perdut però al Vila-real li fallaven les forces i darrere començava a donar excessives facilitats, fins que, Messi marcava el tercer. Encara ho va intentar el Vila-real i l'àrbitre va traure fora de l'àrea una falta que, de ser falta, era dins.
En definitiva un Vila-real més combatiu que altres partits va perdre una bona ocasió per a guanyar a un Barça que no està en un bon moment de joc. Però clar, si ja fa setmanes que parlem d'un Vila-real que no és el de la primera volta i s'uneix la mala sort dels gols en pròpia porta, difícil guanyar contra un equip amb tantes estrelles.
 
Moment posterior al minut de silenci per Tito.
Abans del començament es va guardar un respectuós i emotiu minut de silenci per Tito Vilanova acompanyat amb el cant dels ocells.

Durant el partit es va produir una incidència res a vore amb la gran afició grogueta. Cal condemnar tots estos actes de racisme que només vénen de la ignorància i mala educació d'una minoria de la societat i no han de tindre cabuda en un camp de futbol ni en cap part. Des d'ací propose a l'afició fer un acte de condemna i de rebuig al racisme en el món.


 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada