 |
| Casco marcant un gol al Mérida en Copa. |
Ens situem un 24 d'abril
de 1971, el Vila-real havia eliminat en l'anterior ronda de la Copa
al Mérida sense dificultat (5-0 i 1-0) i tot el poble esperava els
setzens de final i la visita del Barça amb il·lusió. Era una cosa
gran i inèdita que el primer equip del Barcelona vinguera a jugar al
Madrigal en partit oficial i això va crear dins la localitat una
expectació molt gran. Conten les cròniques de l'època que els
xiquets anaven a la caça dels jugadors blau granes al començament
del partit per a vore'ls de prop i tocar-los, cosa que fins llavors
només els podien vore en croms.
 |
| Formació del Barcelona en el Madrigal. |
El Madrigal, ple fins a la bandera,
esperava expectant el xiulit inicial. El CF. Barcelona formava amb
Reina, Rifé, Paredes, Eladio, Torres, Costas, Rexach, Fusté, Dueñas
(Asensi) i Alfonseda; mentres el Vila-real eixia amb Alapont, Bernal,
Loren, Espildora, Eusebio, Linares, Casco (Debón), Burguete (Ureña),
Sosa i Esteve. Entrenava al Vila-real Álvaro, amb fama de dur i que
havia substituït a Rey amb l'objectiu clar de salvar l'equip.
L'àrbitre va ser Urrestarazu del col·legi Biscaí, que va ser molt
protestat per l'afició grogueta en diverses ocasions.
 |
| Portada d'un diari de Barcelona al dia següent. |
El Vila-real va eixir amb
moltes ganes a pressionar al Barça i al cap de dos minuts l'extrem
Vila-realenc Casco executava una falta amb potència que se n'anava
al travesser de la porteria de Reina, donant així el primer avís.
La primera part va transcórrer de la mateixa manera, amb un
Vila-real embravit i descarat creant perill sobre la porteria
Barcelonista.
A la segona part l'equip
blaugrana va començar espolsant-se la pressió i va prendre la
iniciativa, però, van ser els groguets qui al minut 13 van
aconseguir obrir el marcador; una falta de Paredes sobre Esteve a
prop del córner va ser llençada per Casco i una altra vegada
Paredes, intentant rebutjar el perill, va cabotejar la pilota, per a
la seua desgràcia, per damunt de Reina que es trobava a mitja eixida
i la pilota va acabar finalment al fons de la xarxa.
 |
| Un gol històric. |
 |
| El davanter blaugrana Ramón Alfonseda. |
El Madrigal
esclatava d'alegria i la gesta es veia més a prop. Però el
Vila-real no renunciava a marcar un altre gol i a punt va estar el
central Loren de rematar un córner en el qual Miguel Reina va
rebutjar de punys. El Barça buscava canviar la dinàmica del partit
i va eixir Asensi, al minut 23, en lloc de Dueñas, però
pràcticament no es va notar i encara va ser Linares qui ho va
intentar amb parada de Reina a prop de la mitja hora. Faltant 10
minuts va ser substiuït Casco, el qual va rebre una gran ovació pel
seu gran partit, per Debón. Els darrers minuts van ser un
assetjament constant del Barça on la defensa i el porter Alapont van
estar encertats, però encara va estar a punt l'equip groguet
d'aconseguir el segon gol fruit d'un malentés entre Paredes i Reina
en el que Debón es va vore sols sense porter rematant de cap, però
finalment el porter culé va reaccionar molt ràpidament i va parar
la pilota sobre la línia.
 |
| Debón lamentant-se de la gran ocasió perduda. |
A la fi el Vila-real aconseguia una gran i
merescuda victòria contra el subcampió de la primera divisió que,
dies abans, havia perdut el títol de lliga a l'última jornada en
benefici del València. El camp era una festa i dins del vestidor
l'alegria era enorme.
Com a nota curiosa del
partit i misteriosament, el president Pasqual Font de Mora va
presentar la seua dimissió irrevocable, cosa que unes hores després
ho va pensar millor i no va, finalment, dimitir.
En acabar, després del
partit, el segón entrenador del CF Barcelona, Rodri, va posar la típica
excusa del terreny de joc que, al seu parer, no estava en condicions
òptimes, però també va elogiar el joc del Vila-real quan va dir
que no s'explicava com un equip que podia jugar a eixe nivell estava
en la zona baixa de la segona divisió; mentrestant Álvaro
manifestava que estava content a mitges, ja que, es lamentava de
l'última ocasió errada però reconeixia l'esforç dels seus.
Al sendemà la premsa de
Barcelona criticava durament el joc del Barça, amb titulars com: “El
Barcelona jugó en plan de fiesta mayor”.
Hores prèvies al partit
de tornada Rodri feia estes declaracions donant com a pràcticament
feta la victòria del Barça: “Crec que podem guanyar amb relativa
facilitat”, mentre Álvaro apel·lava a l'afany de superació dels
seus homes i no donava res per perdut.
 |
| Eusebio i Marcial. |
 |
| Formació del Vila-real al Camp Nou el 2 de maig de 1971. |
El partit de tornada, que
molts pensaven que seria un tràmit, va ser molt sofrit per als
catalans, que malgrat el 2-0 que va acabar la primera part, van haver
d'aguantar el coratge i el no donar mai el partit per perdut dels
nostres i els van ficar, amb perdó de l'expressió, els collons de
corbata.
Va ser molt comentada la decisió d'Álvaro de canviar al
descans a Alapont per Feliciano; Alapont no va estar gens afortunat
amb els dos gols i el tècnic va argumentar que el va canviar perquè
no estava oferint seguretat a l'equip, prèviament Alapont havia
manifestat que tenia molèsties però Álvaro mostrant el seu costat
més dur va dir: “De haber sentido alguna molestia era su
obligación de habérmelo dicho antes del partido. He decidido
relevarle y después me ha dicho que se resentía de una pierna... “.
 |
| Alapont durant la primera part. |
 |
| Feliciano intervenint molt bé en una jugada. |
En finalitzar el partit el públic català va reconéixer l'esforç i
bon joc del Vila-real i el va acomiadar amb aplaudiments.
L'Entrenador del Vila-real es va mostrar satisfet a mitges, satisfet
pel joc però contrariat pel fet que hagueren pogut donar la
sorpresa; si no hagueren rebut dos gols de “circo”. Però l'objectiu reial del Vila-real que era la permanència sí que es va aconseguir, però això ja és una altra història.
Volia
parlar d'esta eliminatòria de fa més de 42 anys. Jo no havia nascut
encara però sempre havia estat recordada la victòria al Barça per
la gent major i a vegades quasi com a un mite, que inclús alguns no
es creien quan el Vila-real navegava per aigües de la tercera
divisió. Llavors ja, vam fer patir molt al Barça, que finalment va ser el campió de Copa, i sembla que va
ser com una profecia del que passaria unes décades després.
 |
| Tirada còmica d'un diari de Barcelona especulant la prima del Vila-real. |
Suplement revista Limbo.
Europa League
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada