dimarts, 12 de novembre de 2013

Irreductibles, groguets de tot cor

 Entrevista publicada en submarinoamarillo .


Hui s'anomenen Irreductibles. Ells són un grup d'amics units per un sentiment brutal i infranquejable cap al Vila-real. Molts d'ells es van conéixer al foro de la web submarinoamarillo.net i després d'haver passat diverses etapes continuen junts. Estem ara de xerrada amb ells:


Com definiríeu al grup “Irreductibles”?


Iván Ruíz: Un grup de persones de tot tipus que el seu vincle pel Vila-real, lluny d'estabilitzar-se, és cada vegada més apassionat. Més enllà del color groc que compartim ens uneix una amistat que va començar gràcies a este sentiment mutu i al llarg dels anys s'afiança malgrat les diferents etapes que ha passat.

IRREDUCTIBLES”, des de quan i perquè?

Natàlia: Irreductibles està en marxa des de l'estiu passat, una vegada vam deixar la penya on estàvem un mes abans. El perquè del nom, a part de ser un nom que ja es va barallar anys arrere, és perquè pensem que defineix molt bé el que som, és a dir, un grup que segueix i seguirà junt per molt de temps. Com ha dit abans Iván el valor de l'amistat i el virus “groguet” és el que ens uneix i ens fa “irreductibles”.

Però no sou encara una penya oficialment constituïda ni tampoc formeu part de l'APV. Fareu el pas?
Jorge Candel: De moment estem bé així, no ens plantegem cap de les dues opcions. Sí que és cert que ens han oferit diverses vegades formar part de l'APV i tot i que ens afalaga, de moment no ens ho plantegem.


Per als qui vegen hui la pancarta i no us coneguen podeu resultar nous però en realitat, encara que siga amb un altre nom, porteu molt de temps junts. Per exemple, recorde quan éreu el motor d'animació de la Ciutat Esportiva en els partits del filial; serpentines, paperets, megàfons i una animació incansable baix del marcador. És possible recuperar allò?


José Candel: Llavors eren altres temps, el Vila-real B estava a segona. Ara els horaris en segona B ho fan molt més complicat, però nosaltres seguim anant i animant tot el que podem cada partit i inclús anem a algun partit del Vila-real C quan podem. La nostra “passió” segueix sent la mateixa.

Quants socis sou a la penya? Sou tots de Vila-real?

Teniu previst realitzar algun desplaçament?

José Candel: Ara mateix estem al voltant de vint-i-cinc socis. No som tots de Vila-real, hi ha gent de Benicarló, Benicàssim, Nules, Borriana, Carballo (La Corunya) o Ciudad Real.

Pel que fa als desplaçaments, sempre hem sigut una penya que ha viatjat molt, inclús fora d'Espanya. Este any, sempre i quan els horaris ens deixen, seguirem donant suport al nostre equip fora. El proper desplaçament que tenim previst serà a l'estadi Ciutat de València, ja que, és un bon horari.


Tornant a recordar els vostres orígens de quan éreu la Penya Garrido, ho vau passar malament amb tot l'ambient negatiu que es va crear al voltant de Juan Carlos Garrido?


Natàlia: Doncs la veritat és que sí. Amb la tensió que hi havia a la grada vam arribar a sentir-nos malament. Malament perquè on estàvem asseguts alguns de la penya, la gent del voltant que sabia que érem d'eixa penya feia comentaris amb una veu prou alta i semblava com si fóra culpa nostra que l'equip no funcionara. No sabria dir-te si ens vam arribar a sentir un poc atacats perquè tal volta puga ser dir massa, però la sensació que teníem no s'allunya molt. Va ser una etapa que va començar molt bé i al final es va transformar una mica en un malson fins que va acabar.


Quin grau de culpabilitat li donaríeu a Garrido del dolent funcionament de l'equip aquell terrible any? Quins altres culpables creieu que va poder hi haure?


Miguel Marco: Garrido no va ser l'únic culpable d'aquell fatídic any. Per una part, l'equip va notar la venda d'una de les estreles com va ser Santi Cazorla. Per altra banda, també es va notar la greu lesió de Rossi que ens va deixar sense la nostra principal referència dalt. Açò, unit a una dinàmica negativa, tant dels jugadors com de l'equip tècnic i directiva, que no van saber com afrontar la situació i no van ser capaços d'aixecar-la; com també la falta de compromís d'alguns jugadors. Després l'afició quan ens vam adonar i vam voler donar suport (degut a què estàvem mal acostumats a assaborir la dolçor de les competicions europees) ja era un poc tard. Per tant, tots vam tindre part de culpa d'allò i no s'ha de donar la culpa a algú en concret.


No us vaig a cansar més sobre Garrido, esta és l'última. Teniu alguna anècdota o història que recordeu amb afecte de Juan Carlos Garrido?

Adrián Ripollés: De Juan Carlos Garrido el que més ens va sorprendre i una de les coses que va fer que li agafarem afecte va ser amb els partits del Villarreal B. Quan penjàvem les primeres vegades la pancarta de la penya, en acabar el partit, saltava a la gespa i anava fins al mig del camp per aplaudir a la grada, i especialment a nosaltres, fent-nos gestos d'agraïment.

Vam fer un parell de sopars amb ell i sempre ens contava anècdotes de tota la seua etapa d'entrenador, es passava tot el sopar parlant en vegada de menjar, perquè gaudia contant-les i nosaltres escoltar-les.

Però sobretot, un gest que vam agrair i que ens feia sentir orgullosos de pertànyer a la penya va ser aquell bus que ens va pagar per a què anàrem a Alacant un dilluns. Vam aconseguir plenar-lo i va tindre bona acceptació malgrat l'horari.
 
Irreductibles en el Madrigal

Conteu als nostres lectors com és un dia de partit en la Penya Irreductibles, és a dir, com us organitzeu o quines activitats soleu fer per animar l'ambient.


Laura Edo: Normalment intentem quedar abans que comence el partit per comentar les sensacions que tenim de cara al partit i vore si tots portem les nostres peces de la sort. Si l'horari ho permet, solem organitzar un menjar per anar generant ambient i anar junts al camp per a rebre el bus de l'equip.

Un colp dins del camp, els que estem junts, animem el partit vivint-lo amb intensitat i ens abracem d'alegria quan el Vila-real marca un gol.

Esportivament parlant com veieu a l'equip? Hauríem de lluitar per la quarta plaça o com diuen alguns cal centrar-se només en la permanència?

Cristòfol: L'objectiu principal és la permanència, perquè fa dues temporades estàvem jugant la Champions i ningú hauria pensat que la cosa acabaria com va acabar, però quan més prompte ho aconseguim, més prompte podrem començar a pensar amb altres objectius, amb este equip no s'ha de descartar res. De moment la cosa va molt bé, i si segueix així, segur que aconseguirem la permanència matemàtica molt aviat.


Us agradaria afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos?

Germán: Des d'Irreductibles volem manifestar la nostra total adhesió, com suposem la gran majoria de l'afició grogueta i la resta d'aficions de la lliga, al sentiment d'impotència i indignació davant el desgovern d'horaris i dies en què s'està disputant la competició, només per acontentar a les plataformes televisives. A més de les incomprensibles errades arbitrals que estem veient o patint i el desigual repartiment dels drets televisius quan tots hauríem de tindre el mateix tracte.


A més a més també volem donar el nostre suport total al club i als seus representants amb qualsevol decisió o mesura que pogueren prendre davant els oportuns estaments, amb la finalitat d'arribar a una possible solució a esta situació.


Moltes gràcies Irreductibles i a seguir compartint eixa gran amistat i eixe sentiment tan fort pels nostres colors.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada