Entrevista publicada en submarinoamarillo .
Hui
s'anomenen Irreductibles. Ells són un grup d'amics units per un
sentiment brutal i infranquejable cap al Vila-real. Molts d'ells es
van conéixer al foro de la web submarinoamarillo.net i després
d'haver passat diverses etapes continuen junts. Estem ara de xerrada
amb ells:
Com definiríeu al
grup “Irreductibles”?
Iván Ruíz: Un
grup de persones de tot tipus que el seu vincle pel Vila-real, lluny
d'estabilitzar-se, és cada vegada més apassionat. Més enllà del
color groc que compartim ens uneix una amistat que va començar
gràcies a este sentiment mutu i al llarg dels anys s'afiança
malgrat les diferents etapes que ha passat.
“IRREDUCTIBLES”,
des de quan i perquè?
Natàlia:
Irreductibles està en marxa des de l'estiu passat, una vegada vam
deixar la penya on estàvem un mes abans. El perquè del nom, a part
de ser un nom que ja es va barallar anys arrere, és perquè pensem
que defineix molt bé el que som, és a dir, un grup que segueix i
seguirà junt per molt de temps. Com ha dit abans Iván el valor de
l'amistat i el virus “groguet” és el que ens uneix i ens fa
“irreductibles”.
Però no sou encara
una penya oficialment constituïda ni tampoc formeu part de l'APV.
Fareu el pas?
Jorge Candel: De
moment estem bé així, no ens plantegem cap de les dues opcions. Sí
que és cert que ens han oferit diverses vegades formar part de l'APV
i tot i que ens afalaga, de moment no ens ho plantegem.
Per als qui vegen hui
la pancarta i no us coneguen podeu resultar nous però en realitat,
encara que siga amb un altre nom, porteu molt de temps junts. Per
exemple, recorde quan éreu el motor d'animació de la Ciutat
Esportiva en els partits del filial; serpentines, paperets, megàfons
i una animació incansable baix del marcador. És possible recuperar
allò?
José Candel:
Llavors eren altres temps, el Vila-real B estava a segona. Ara els
horaris en segona B ho fan molt més complicat, però nosaltres
seguim anant i animant tot el que podem cada partit i inclús anem a
algun partit del Vila-real C quan podem. La nostra “passió”
segueix sent la mateixa.
Quants socis sou a la
penya? Sou tots de Vila-real?
Teniu previst
realitzar algun desplaçament?
José Candel: Ara
mateix estem al voltant de vint-i-cinc socis. No som tots de
Vila-real, hi ha gent de Benicarló, Benicàssim, Nules, Borriana,
Carballo (La Corunya) o Ciudad Real.
Pel que fa als
desplaçaments, sempre hem sigut una penya que ha viatjat molt,
inclús fora d'Espanya. Este any, sempre i quan els horaris ens
deixen, seguirem donant suport al nostre equip fora. El proper
desplaçament que tenim previst serà a l'estadi Ciutat de València,
ja que, és un bon horari.
Tornant a recordar els
vostres orígens de quan éreu la Penya Garrido, ho vau passar
malament amb tot l'ambient negatiu que es va crear al voltant de Juan
Carlos Garrido?
Natàlia:
Doncs la veritat és que sí. Amb la tensió que hi havia a la grada
vam arribar a sentir-nos malament. Malament perquè on estàvem
asseguts alguns de la penya, la gent del voltant que sabia que érem
d'eixa penya feia comentaris amb una veu prou alta i semblava com si
fóra culpa nostra que l'equip no funcionara. No sabria dir-te si ens
vam arribar a sentir un poc atacats perquè tal volta puga ser dir
massa, però la sensació que teníem no s'allunya molt. Va ser una
etapa que va començar molt bé i al final es va transformar una mica
en un malson fins que va acabar.
Quin grau de
culpabilitat li donaríeu a Garrido del dolent funcionament de
l'equip aquell terrible any? Quins altres culpables creieu que va
poder hi haure?
Miguel Marco:
Garrido no va ser l'únic culpable d'aquell fatídic any. Per una
part, l'equip va notar la venda d'una de les estreles com va ser
Santi Cazorla. Per altra banda, també es va notar la greu lesió de
Rossi que ens va deixar sense la nostra principal referència dalt.
Açò, unit a una dinàmica negativa, tant dels jugadors com de
l'equip tècnic i directiva, que no van saber com afrontar la
situació i no van ser capaços d'aixecar-la; com també la falta de
compromís d'alguns jugadors. Després l'afició quan ens vam adonar
i vam voler donar suport (degut a què estàvem mal acostumats a
assaborir la dolçor de les competicions europees) ja era un poc
tard. Per tant, tots vam tindre part de culpa d'allò i no s'ha de
donar la culpa a algú en concret.
No us vaig a cansar
més sobre Garrido, esta és l'última. Teniu alguna anècdota o
història que recordeu amb afecte de Juan Carlos Garrido?
Adrián Ripollés: De
Juan Carlos Garrido el que més ens va sorprendre i una de les coses
que va fer que li agafarem afecte va ser amb els partits del
Villarreal B. Quan penjàvem les primeres vegades la pancarta de la
penya, en acabar el partit, saltava a la gespa i anava fins al mig
del camp per aplaudir a la grada, i especialment a nosaltres,
fent-nos gestos d'agraïment.
Vam fer un parell de
sopars amb ell i sempre ens contava anècdotes de tota la seua etapa
d'entrenador, es passava tot el sopar parlant en vegada de menjar,
perquè gaudia contant-les i nosaltres escoltar-les.
Però sobretot, un gest
que vam agrair i que ens feia sentir orgullosos de pertànyer a la
penya va ser aquell bus que ens va pagar per a què anàrem a Alacant
un dilluns. Vam aconseguir plenar-lo i va tindre bona acceptació
malgrat l'horari.
Conteu als nostres
lectors com és un dia de partit en la Penya Irreductibles, és a
dir, com us organitzeu o quines activitats soleu fer per animar
l'ambient.
Laura
Edo: Normalment intentem quedar abans que comence el partit per
comentar les sensacions que tenim de cara al partit i vore si tots
portem les nostres peces de la sort. Si l'horari ho permet, solem
organitzar un menjar per anar generant ambient i anar junts al camp
per a rebre el bus de l'equip.
Un
colp dins del camp, els que estem junts, animem el partit vivint-lo
amb intensitat i ens abracem d'alegria quan el Vila-real marca un
gol.
Esportivament parlant
com veieu a l'equip? Hauríem de lluitar per la quarta plaça o com
diuen alguns cal centrar-se només en la permanència?
Cristòfol:
L'objectiu principal és la permanència, perquè fa dues
temporades estàvem jugant la Champions i ningú hauria pensat que la
cosa acabaria com va acabar, però quan més prompte ho aconseguim,
més prompte podrem començar a pensar amb altres objectius, amb este
equip no s'ha de descartar res. De moment la cosa va molt bé, i si
segueix així, segur que aconseguirem la permanència matemàtica
molt aviat.
Us agradaria afegir
alguna cosa més abans d'acomiadar-nos?
Germán:
Des d'Irreductibles volem manifestar la nostra total adhesió, com
suposem la gran majoria de l'afició grogueta i la resta d'aficions
de la lliga, al sentiment d'impotència i indignació davant el
desgovern d'horaris i dies en què s'està disputant la competició,
només per acontentar a les plataformes televisives. A més de les
incomprensibles errades arbitrals que estem veient o patint i el
desigual repartiment dels drets televisius quan tots hauríem de
tindre el mateix tracte.
A
més a més també volem donar el nostre suport total al club i als
seus representants amb qualsevol decisió o mesura que pogueren
prendre davant els oportuns estaments, amb la finalitat d'arribar a
una possible solució a esta situació.
Moltes gràcies
Irreductibles i a seguir compartint eixa gran amistat i eixe
sentiment tan fort pels nostres colors.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada