divendres, 11 d’octubre de 2013

REFLEXIONS D'UN CAP DE SETMANA AMB "MONO" DE FUTBOL GROC




Setmana de seleccions i parada a la lliga, portem huit jornades i el Vila-real es troba en una posició on abans de començar el campionat ningú s'imaginava; podríem portar algun punt més però, unes vegades la falta d'encert, i altres, decisions arbitrals desfavorables ens han privat d'estar més a prop de l'Atletico de Madrid i del FC. Barcelona, que són els que dominen la competició, de tota manera tampoc és la nostra lluita sobre el paper. Tant el Barça com l'Atleti estan invictes i llançats; sorpren més l'equip del Manzanares que tot i que era d'esperar que estaria dins la zona capdavantera no era d'imaginar que guanyara els huit primers partits de la lliga, una lliga que per cert, està cada any més devaluada, quebrada i és menys competitiva per una part per motius de desastroses gestions durant els darrers anys dels dirigents de molts equips i per altra banda el molt desigual repartiment dels drets de televisió, que té origen el dia que els equips van decidir acceptar negociar individualment i no col.lectivament, però clar, en aquella època ja molts equips que estaven molt endeutats i al limit els van oferir contrats importants que podien salvar-los i es van tornar bojos per la música. Parlem d'equips endeutats que no poden assumir el deute i que la seua existència corre perill, però cal parlar del deute dels dos grans també, un deute assumible pels ingresos (publicitat, comerç, patrocinis i TV) però que segurament tremolaria si no fóra pels exagerats contrats televisius, a part les sospites d'ajudes públiques d'alguns equips i no només dels dos grans. http://futbol.as.com/futbol/2013/10/09/primera/1381322252_043790.html
Tornant al Vila-real i a la faceta esportiva, és difícil saber segur fins on podem arribar, ara mateix l'equip està jugant a un altíssim nivell i tots estem il.lusionats de poder lluitar les places que donen dret a jugar una competició europea, però Marcelino i després els jugadors tenen clar que s'ha de pensar partit a partit i assolir l'objectiu primer, que és la permanència. El més important de tot és que ara el Vila-real funciona com un equip, com un grup solidari on cada jugador treballa pel bé de l'equip des de la humiltat i això es veu a dins del terreny de joc. 

Ara tenim "mono" de futbol però no hi ha altra - gràcies a l'amo de la lliga- que esperar fins el proper dilluns 21 d'octubre per a seguir gaudint i esperar que el bon joc i les victòries continuent. 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada